YENNAYER, AZAMUL N IMAZIƔEN
Yal aɣref deg umaḍal yesɛa leɛwayed d wansayen-is i t-yettaǧǧan ad yili yemxallaf ɣef wiyaḍ. Dayen i iḍeṛṛun deg umezruy d wayen yellan di tgemmi i ibennun tummast n yal agdud anda i d-yettban yedles d llsas d uẓar i icudden imdanen yettidiren deg-s.
Yella deg umezruy d akken akk igduden yemxallafen cudden tazwara n tudert-nnsen ɣer kra n tegnatin i yeḍran di zzman aqbur.
Igduden akk ssalayen amezruy-nnsen ɣer kra n tedyant yeḍran i irennun di ccan-nnsen. Amedya n Iɣriqiyen yessalayen leḥsab-nnsen ɣer 776 Q.T.S.Ɛ., d tallit i deg d-ḍran wuraren "Jeux Olympiques". Imassiḥiyen xtaṛen talalit n sidna Ɛissa d azamul n umezruy-nnsen, Inselmen kif kif ; bdan leḥsab-nnsen si lhiǧra n Nnbi T.S.Ṛ.F. ...
Llan wid yebdan amezruy-nnsen si tedyant n ṭrad anda agellid seg yimezwura-nnsen yufrar-d. Imaziɣen ttekkan seg wid agi, imi xtaṛen aseggas n 950 Q.T.S.Ɛ. d azamul deg umezruy-nnsen anida agellid amaziɣ Cacnaq yessaweḍ i wakken ad yernu Iferɛunen u ad yeṭṭef leḥkem di tmurt n Maṣer u ad yessali tagelda tis 22 u ad yili ɣef uqerru-is.
Annect-a d azamul. D azamul yesɛan ccan di lebni d usnerni n tmagit n wemdan imi ur yezmir ḥedd ad yidir melba ma yesɛa kra n yicuddan deg wayla-ines.
Ar Ass-a, Imaziɣen ṭṭfen di leḥsab-nni n tfada i d-yesbedd ugellid aṛumani Cesar di 46 Q.T.S.Ɛ., "le calendrier Julien". Degmi, Amezwaru n yennayer n yal aseggas n Imaziɣen iɣelli-d di tfada tagrigurit ass n 12 n "janvier".
Amenzu n yennayer ttqabalen-t yemdanen ladɣa di Tefriqt Ugafa s umata s lferḥ meqqren, imi ass yecban wagi d lfal i useggas n rrbeḥ d lɣella ara yebbuṛekten i wakken ad idiren yemdanen di lehna d liser.
Azamul n yennayer, d azamul lqayen di leɛwayed tiqburin n Imaziɣen. Iseggasen-agi ineggura di tmurt-nneɣ, imi i d-yella fell-as aṭas n leqdic d unadi, yufrar-d, iban-d d akken ilaq ad yilli d ass aɣelnaw am wussan n lficṭat nniḍen tiɣelnawin.
